PIA ALMOINA
BARCELONA
1989-96

Situat a l'extraordinari marc del Barri Gòtic de Barcelona i definint una de les cares de la Plaça de la Seu, l'edifici de la Pia Almoina i la seva posterior ampliació ocupen el solar de l'antiga Canonja, edificació que unia la Catedral amb el carrer Tapineria, que fou construïda l'any 935, gràcies al delme que el comte Sunyer i la seva esposa Richildis varen concedir a la Catedral, i en part enderrocada en el 1400. En el 1423 es construeix la Pia Almoina, seu d'aquesta institució benèfica fundada l'any 1009 per al sosteniment diari de cent persones. L'edifici original descansa en part sobre les muralles romanes dels segles II-IV i incorpora una de les seves torres, l'única de planta circular de la ciutat. El conjunt està constituït per diversos cossos, el més antic és de tres plantes amb façana lateral a la Baixada de la Canonja. En el 1546 es disposà, perpendicularment a aquest, un altre de tres plantes i semisoterrani amb façana principal llisa a la que posteriorment se li afegí una galeria en el pis superior. De les intervencions que ha sofert la Pia Almoina la més important fou en el segle XVIII, amb la construcció en el seu interior de contraforts i arqueries que varen generar un pla intermedi en el bell mig de la nau. El funcionament del Museu Diocesà, es planteja en dues seccions connectades entre elles i ben diferenciades. D'una banda el museu pròpiament dit que ocuparà l'edifici conegut com la Canonja, amb accés des de la Plaça de la Catedral i, d'altra, l'àrea d'exposicions temporals a la que es podrà accedir-hi des de l'interior del Museu o directament pel Pla de la Seu.

La filosofia general adoptada en aquest treball de rehabilitació es mou entre dues concepcions museogràfiques i museològiques de coexistència complexa: d'un cantó la utilització de sistemes operatius aplicables quan existeix una disparitat d'opcions i escenaris, d'altra els sistemes operatius aplicables quan el disseny es mou dins d'un desig d’homogeneïtzar els sistemes d'exposició, control i seguretat. Aquest projecte, com sempre en els meus treballs en matèria de rehabilitació i restauració, es basa en un absolut respecte per l'Arqueologia i la Història, evitant això sí, l’ historicisme i la falsedat i intenta sotmetre el disseny general i els materials emprats a un llenguatge concret, capaç de satisfer tant les necessitats d'un ús que harmonitzi amb l'edifici, com d'establir una comunicació i diàleg entre l'edifici històric i l'usuari. Sempre s'ha intentat mantenir amb tota claredat cadascun dels moments històrics i fent palès, naturalment en un segon pla, l'actuació feta avui. S'ha intentat mantenir l'esperit constructiu de l'època traduint-lo al moment actual i aconseguir un espai de clares ressonàncies medievals. Un nou edifici modulat, emprant els materials i la tecnologia actual, permet que l'estructura gòtica no es vegi modificada i que realitzi la funció de caixa contenidora d'aquest nou àmbit. El mòdul bàsic d'aquest nou espai neix de valorar la distància entre els dos eixos longitudinals de simetria de les edificacions dels segles XV i XVIII. El fet de realitzar la rehabilitació per fases, ha estat aconsellat tant per la fragilitat mecànica en que es trobava el conjunt com per la necessitat de disposar de forma ràpida d'un espai que permetés la relació amb la ciutat i poder interessar la seva reconstrucció als ciutadans. Tot aquest procés ha suposat un esforç inicial molt important en l'àmbit de la prospecció arqueològica, imprescindible per al disseny global d'un edifici que haurà de suportar, a més, les grans fatigues que representen la mobilitat de tot tipus d’instal·lacions.

MARTÍ AVILÉS Arquitectura & Gestió ©2014
C/ Doctor Ullés nº2 1r 2a · Tel. 93 731 51 44 · técnica@martiaviles.com